Tetraferriannita

Tetraferriannita
Fórmula química	KFe2+₃(Si₃Fe3+)O10(OH)₂
Epònim	ferro, annita i quatre
Localitat tipus	Wittenoom, Comtat d'Ashburton, Austràlia Occidental, Austràlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Dana	71.2.2b.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	marró a negre
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	marró clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,660 nβ = 1,720 nγ = 1,728
Birefringència	δ = 0,068
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2007 s.p.
Símbol	Tfann
Referències	[1]

La tetraferriannita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació amb l'annita.

Característiques

La tetraferriannita és un silicat de fórmula química KFe²⁺₃(Si₃Fe³⁺)O₁₀(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Wittenoom, al comtat d'Ashburton (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat descrita al Canadà, els Estats Units, Àustria, Alemanya, Itàlia, el Níger, Sud-àfrica i el Japó.

Referències