Relació de Gibbs-Helmholtz

La relació de Gibbs–Helmholtz és una equació termodinàmica que s'utilitza per calcular els canvis en l'energia de Gibbs d'un sistema en funció de la temperatura.[1] Rep el nom de Josiah Willard Gibbs i Hermann von Helmholtz.

Equació

L'equació és la següent:[2]

( ( G / T ) T ) p = H T 2 , {\displaystyle \left({\frac {\partial (G/T)}{\partial T}}\right)_{p}=-{\frac {H}{T^{2}}},}

on H és l'entalpia, T la temperatura absolutaG és l'energia de Gibbs del sistema, tot a pressió constant p. L'equació afirma que el canvi en el ratio G/T a pressió constant com a resultat d'un canvi infinitessimalment petit en la temperatura és factor de H/T².

Reaccions químiques

Les aplicacions són típiques són les reaccions químiques. L'equació diu:[3]

( ( Δ G / T ) T ) p = Δ H T 2 {\displaystyle \left({\frac {\partial (\Delta G^{\ominus }/T)}{\partial T}}\right)_{p}=-{\frac {\Delta H}{T^{2}}}}

On Δ G {\displaystyle \Delta G} és la variació de l'energia de Gibbs i Δ H {\displaystyle \Delta H} és la variació d'entalpia (considerat independentment de la temperatura). El o denota condicions estàndard (1 bar).

Integrant repecte T (un altre cop p és constant) esdevé:

Δ G ( T 2 ) T 2 Δ G ( T 1 ) T 1 = Δ H ( p ) ( 1 T 2 1 T 1 ) {\displaystyle {\frac {\Delta G^{\ominus }(T_{2})}{T_{2}}}-{\frac {\Delta G^{\ominus }(T_{1})}{T_{1}}}=\Delta H^{\ominus }(p)\left({\frac {1}{T_{2}}}-{\frac {1}{T_{1}}}\right)}

Aquesta equació ens permet calcular ràpidament l'increment d'energia lliure de Gibbs en una reacció química a qualsevol temperatura  T₂ sabent únicament l'variació estàndard de l'energia de Gibbs i l'variació estàndard de l'entalpia pels components individuals.

A més, usant l'equació de reaccions isotèrmiques,[4] 

Δ G T = R ln K {\displaystyle {\frac {\Delta G^{\ominus }}{T}}=-R\ln K}

que relaciona l'energia de Gibbs amb una constant d'equilibri químic, es pot derivar l'equació de Van 't Hoff.[3]

Derivació

Rerefons

La definició de la funció de Gibbs és:

H = G + S T {\displaystyle H=G+ST\,\!}

on H és l'entalpia definida com:

H = U + p V {\displaystyle H=U+pV\,\!}

Prenent diferencials de cada definició per trobar dHdG, i llavors utilitzant la relació fonamental de la termodinàmica (que es compleix sempre en processos reversibles o irreversibles):

d U = T d S p d V {\displaystyle dU=T\,dS-p\,dV\,\!}

on S és l'entropia, V és el volum, (amb signe negatiu degut a la reversibilitat, en què dU = 0: a part del de la pressió-volum, es pot realitzar més treball, que serà igual a −pV) porta la forma revertida de la relació fonamental inicial a una nova equació mestra:

d G = S d T + V d p {\displaystyle dG=-S\,dT+V\,dp\,\!}

Aquesta és l'energia de Gibbs per un sistema tancat. L'equació de Gibbs–Helmholtz es pot derivar a partir d'aquesta segona equació mestra i la regla de la cadena per derivades parcials.[2]

Derivació
Partint de l'equació
d G = S d T + V d p = G T d T + G p d p {\displaystyle dG=-S\,dT+V\,dp={\frac {\partial G}{\partial T}}\,dT+{\frac {\partial G}{\partial p}}\,dp\,\!}

a pressió constant, és a dir dp = 0. Llavors dG es redueix a

d G p = S d T = ( G T ) p d T S = ( G T ) p . {\displaystyle dG_{p}=-S\,dT=\left({\frac {\partial G}{\partial T}}\right)_{p}\,dT\quad \rightarrow \quad -S=\left({\frac {\partial G}{\partial T}}\right)_{p}.\,\!}

La dependència de la ràtio G/T respecte a T es troba mitjançant la regla del producte de les derivades:

( ( G / T ) T ) p = 1 T ( G T ) p + G ( T 1 ) T = T ( G T ) p G T 2 = S T G T 2 = H T 2 {\displaystyle \left({\frac {\partial (G/T)}{\partial T}}\right)_{p}={\frac {1}{T}}\left({\frac {\partial G}{\partial T}}\right)_{p}+G{\frac {\partial (T^{-1})}{\partial T}}={\frac {T\left({\frac {\partial G}{\partial T}}\right)_{p}-G}{T^{2}}}={\frac {-ST-G}{T^{2}}}=-{\frac {H}{T^{2}}}\,\!}

Referències

  1. «Relació de Gibbs-Helmholtz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Claret, Josep; Reigada, Ramon. Química física I: Aplicació de la termodinàmica a sistemes d'interès químic. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 32 (Texts Docents núm. 367). ISBN 9788447536443. 
  3. 3,0 3,1 Ives, D.J.G.. Chemical Thermodynamics. Macdonald Technical and Scientific, 1971 (University Chemistry). ISBN 0-356-03736-3. 
  4. Dickerson, Richard E.; Geis,, Irivng. Chemistry, Matter, and the Universe. San Francisco: Benjamin-Cummings Publishing Co, 1976. ISBN 978-0805323696. 

Enllaços externs

  • Salzman, W. R. «Gibbs Free Energy and Temperature: The Gibbs-Helmholtz Equation» (en anglès), 2004. Arxivat de l'original el 2015-10-07. [Consulta: 7 març 2016].
Bases d'informació