Ratatosc

Dibuix del segle xvii de l'esquirol Ratatosc.

En la mitologia escandinava, Ratatosc[1] (norrè: Ratatǫskr significa «dent rosegadora"[2][3][4] o «dent perforadora»)[5] és el nom de l'esquirol que corre pel tronc del freixe còsmic Ígdrasil, portant les paraules rancunioses i hostils que s'adrecen mútuament el drac Nidhog i l'àguila (el nom de la qual es desconeix) que viu a la capçada de l'arbre.[6]

En islandès modern, hom hi llegeix el mot com a Ratatoskur, encara que, si hom mira amb atenció el dibuix adjunt, del segle xvii, podrà constatar que, el que realment hi diu, és Ratatøskur; Ratatöskur és la forma que s'hi ha emprat tradicionalment.

Ratatosc està descrit a l'Edda poètica, compilada al segle xiii a partir de fonts tradicionals anteriors, i a l'Edda en prosa, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson.[7]

Referències

  1. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XIX – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XIX». [Consulta: 26 maig 2024]. «◊ íkorni sá, er heitir Ratatǫskr, rennr upp ok niðr eptir askinum ok berr ǫfundarorð milli arnarins ok Niðhǫggs: l'esquirol que es diu Ratatosc (“Dent Rosegadora”) puja i baixa al llarg del freixe portant les paraules rancunioses entre l'àguila (d'aquesta àguila hom no en sap pas el nom, com tampoc no se sap el motiu pel qual àguila i drac s'odien i adrecen contínuament paraules hostils) i Nidhog»
  2. Orchard, Andy. Dictionary of Norse Myth and Legend (en anglès). Cassell, 1997, p. 129. ISBN 978-0-304-34520-5. 
  3. Simek, Rudolf. Dictionary of Northern Mythology (en anglès). D.S. Brewer, 1996, p. 261. ISBN 978-0-85991-513-7. 
  4. Byock, Jesse. The Prose Edda (en anglès). Penguin UK, 2005-07-28, p. 173. ISBN 978-0-14-191274-5. 
  5. Lindow, John. Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs (en anglès). Oxford University Press, USA, 2002-09-19, p. 259. ISBN 978-0-19-515382-8. 
  6. Mark, Joshua J. «Norse-Viking Symbols & Meanings» (en anglès). World History Encyclopedia, 10-01-2019. [Consulta: 23 gener 2022].
  7. Archer, Peter. The Book of Viking Myths: From the Voyages of Leif Erikson to the Deeds of Odin, the Storied History and Folklore of the Vikings (en anglès). Simon and Schuster, 2017-02-07, p. 202. ISBN 978-1-5072-0144-2. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Part de {{Mitologies europees}}
Panteó principal
Æsir, primers déus del panteó nòrdic,
segons el Gylfaginning hi ha catorze
Baldr  · Bragi  · Forseti  · Heimdallr  · Hödr  · Loki  · Odin  · Thor  · Týr  · Ullr  · Váli  · Vídar
Ásynjur, deesses dels Aesir, segons el
Gylfaginning hi ha també catorze
Eir  · Frigg  · Fulla  · Gefjon  · Gná  · Hlín  · Lofn  · Sága  · Sjöfn  · Snotra  · Syn  · Vár  · Vör
Altres déus i deesses, segons la font
(Skáldskaparmál o la Völuspá) són:
Aesir, Vanir o de cap dels dos grups.
Alguns son descendents dels anteriors
Byggvir  · Dagr  · Dellingr  · Hela  · Hermóðr  · Hjúki i Bil  · Hœnir  · Ilmr  · Iðunn  · Irpa  · Kvasir  · Lóðurr  · Máni  · Meili  · Móði i Magni  · Nanna  · Njörun  · Nótt  · Rán  · Rindr  · Sif  · Sigyn  · Skírnir  · Sól  · Þrúðr  · Þorgerðr Hölgabrúðr  · Óðr  · Viðfinnr
Gegants (Jötun) considerats déus,
família dels déus o ajudants
Angrboða  · Býleistr  · Gerðr  · Hyrrokkin  · Jörð  · Skaði  · Mímir  · Vili i Vé
Vanir. Segons el Gylfaginning són
dels Aesir després de la guerra
Mjolnir
Humans i
principals herois
i heroïnes
Arngrim  · Ask i Embla  · Aslaug  · Beowulf  · Gudrun  · Hjalmar i Ingeborg  · Hrothgar  · Hrólfr Kraki  · Ragnar Lodbrok  · Sigurd  · Völundr
Éssers i esperits
d'altres raçes
Bèsties,
animals i monstres
Árvakr i Alsviðr  · Audhumla  · Fenrir  · Hati Hróðvitnisson  · Hugin i Munin  · Hófvarpnir  · Jormungand  · Níðhöggr  · Ratatösk  · Skinfaxi i Hrímfaxi  · Sköll  · Sleipnir  · Veðrfölnir
Llocs
Societat
Blót  · Félag  · Calendari germànic  · Heiti  · Horg  · Kenning  · Sala d'hidromel  · Niding  · Paganisme nòrdic  · Seid  · Skald  · era dels vikings  · Völva
Successos
Fonts