Pier Luigi Nervi

Pier Luigi Nervi

(1969)
Biografia
Naixement	21 juny 1891 Sondrio (Itàlia)
Mort	9 gener 1979 (87 anys) Roma
Dades personals
Formació	Universitat de Bolonya - enginyeria civil Liceo Classico Massimiliano Massimo
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	enginyer civil, professor d'universitat, arquitecte
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Roma La Sapienza
Membre de	Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Argentina Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia delle Arti del Disegno
Moviment	Movimento Arte Concreta (en)
Participà en
1936	Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
Obra
Obres destacables (1928) estadi Olímpic de Roma (1931) Estadi Artemio Franchi (1932) Florència (1945) UNESCO (1957) París (1958) Palazzetto dello Sport (en) (1959) Estadi Flaminio (1959) Roma (1960) Torre Pirelli (1960) Palau dels Esports (Roma) (1960) Milà (1961) Montreal (1964) Tour de la Bourse (en) (1969) Sydney (1970) San Francisco (1971) Norfolk Scope (en) (1971) Sala Pau VI (1971) Richmond Coliseum (en)
Localització dels arxius	Institut Francès d'Arquitectura [ 329 AA, NERVI]
Família
Fills	Antonio Nervi
Premis (1968)  Premi Feltrinelli (1960)  Medalla d'or del RIBA (1957)  Medalla Wilhelm Exner (1957)  Medalla Frank P. Brown  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana

Pier Luigi Nervi (Sondrio, 21 de juny de 1891 - Roma, 9 de gener de 1979) va ser un arquitecte i enginyer italià. Va estudiar a l'escola d'enginyeria civil de la Universitat de Bolonya i va exercir com a professor d'enginyeria a la Universitat de Roma entre 1946 i 1961. Destacà pels seus dissenys com a enginyer estructural i l'ús innovador del formigó armat. És un dels màxims exponents del moviment de l'arquitectura racionalista entre els anys 20 i 30 del segle xx.^[1]

Entre les seves obres destaquen l'Estadi Artemio Franchi (1930-32) que ha esdevingut un model per estadis arreu del món. Entre 1948 i 1949 va dissenyar el Palau d'Exposicions de Torí, on va aprofundir en l'ús les peces seriades de formigó, en el que es convertiria en una de les obres més importants de l'arquitectura europea de la postguerra juntament amb el Palazzo dello Sport de Roma (1957). La preocupació pel cost de les construccions el portà a experimentar amb sistemes de prefabricació in situ com el ferrociment.

Va col·laborar en la construcció de l'edifici de la UNESCO de París (1953-57), i dissenyà dels càlculs de la Torre Pirelli de Milà (1958).

Referències