Philip James Edwin Peebles
 (2010)  | |
| Nom original | (en) Jim Peebles |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) Phillip James Edwin Peebles 25 abril 1935 (89 anys)Winnipeg (Canadà) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Princeton Universitat de Manitoba Glenlawn Collegiate (en)  |
| Director de tesi | Robert Henry Dicke |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cosmologia |
| Ocupació | astrònom, professor d'universitat, astrofísic, físic |
| Ocupador | Universitat de Princeton |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1988–) Royal Society del Canadà (1987–) Royal Society (Membre de la Royal Society) (1982–) American Physical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Unió Astronòmica Internacional |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Margaret Geller, George Lake (en) , Weihsueh Albert Chiu (en) , Steven D. Phelps (en) i Hugues Sicotte (en) |
Premis
| |
Philip James Edwin Peebles (25 d'abril de 1935) (també conegut com a P. James I. Peebles) és un físic canadenc, la labor científica del qual ha estat desenvolupada en la seva major part en el camp de la cosmologia en institucions nord-americanes. Doctorat per la Universitat de Princeton en 1962.[1][2] Professor de Ciència (emèrit) amb la càtedra Albert Einstein a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey (EUA).[3] James Peebles va predir algunes de les més importants propietats de les fluctuacions del fons de radiació de microones ja en la dècada de 1970.[4] Més tard va desenvolupar les bases per a la descripció estadística de l'estructura de l'univers. Durant molt temps ha estat un dels principals defensors de la visió jeràrquica de la formació d'estructures. Actualment segueix treballant a la Universitat de Princeton intentant contestar preguntes com: què és la matèria fosca?, quin és l'origen de les galàxies? o quina és la geometria de l'Univers?.[5]
El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física "per les seves descobertes teòriques en cosmologia física" (en paral·lel amb Michel Mayor i Didier Queloz, descobridors del primer exoplaneta orbitant un estel de tipus solar).[6]
Guardons
- Medalla Eddington de la Reial Societat Astronòmica Britànica (1981)
- Premi Heineman (1982)
- Henry Norris Russell Lectureship (1993)
- Medalla Bruce (1995)
- Medalla d'or de la Reial Societat Astronòmica (1998)
- Premi Shaw en Astronomia (2004)
- Premi Crafoord amb James I. Gunn i Martin Rees (2005)
- Hitchcock Professorship (2006)
- Premi Nobel de Física (2019)
Referències
- ↑ «Princeton University Physics Department». Arxivat de l'original el 11 maig 2011.
- ↑ «Princeton University News». Arxivat de l'original el 13 abril 2016.
- ↑ «Announcement-The Shaw Laureate in Astronomy 2004». Shaw Foundation. Arxivat de l'original el 9 de gener 2013. [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ «Seeing Cosmology Grow». Arxivat de l'original el 2021-01-07. [Consulta: 1r gener 2019].
- ↑ de Swart, J. G.; Bertone, G.; van Dongen, J. «How dark matter came to matter». Nature Astronomy, 1, 0059, 2017. arXiv: 1703.00013. Bibcode: 2017NatAs...1E..59D. DOI: 10.1038/s41550-017-0059.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.
Enllaços externs
- El Premi Crafoord 2005
- Pàgina personal de P. J. I. Peebles
