Nicolaas Bloembergen
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 març 1920 Dordrecht (Països Baixos) |
Mort | 5 setembre 2017 (97 anys) Tucson (Arizona) |
Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat de Leiden Universitat Harvard Universitat d'Utrecht |
Director de tesi | Edward Mills Purcell i Cornelis Jacobus Gorter |
Activitat | |
Camp de treball | Física quàntica, òptica, física, física teòrica i laser spectroscopy (en) |
Ocupació | físic, físic teòric, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1972–1973) Universitat de Leiden Universitat d'Arizona Universitat Harvard |
Membre de | Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1984–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1960–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Francesa de les Ciències American Physical Society |
Alumnes | Eli Yablonovitch |
Obra | |
Estudiant doctoral | Eli Yablonovitch, Yuen-Ron Shen i Peter Silas Pershan (en) |
Família | |
Cònjuge | Huberta Deliana Brink (en) |
Premis
| |
Nicolaas Bloembergen[1] (Dordrecht, 11 de març de 1920 - Tucson, 5 de setembre de 2017)[2] fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1981.[3]
Biografia
Va néixer l'11 de març de 1920 a la ciutat neerlandesa de Dordrecht. Estudià física a la Universitat d'Utrecht i de Leiden, on es doctorà el 1948. El 1945 s'exilià als Estats Units, on va esdevenir posteriorment professor de la Universitat Harvard. El 1958 aconseguí la ciutadania estatunidenca.
Recerca científica
El 1945 amplià els seus estudis a la Universitat Harvard, entrant a formar part de l'equip d'Edward Purcell que un mes abans havia descobert la ressonància magnètica nuclear (RMN). Bloembergen fou designat en aquell moment responsable de desenvolupar la primera màquina de RMN. Durant la seva estada a Harvard com estudiant de postgrau rebé classes dels físics Julian Schwinger i John van Vleck.
El 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física juntament amb Arthur Schawlow i Kai Siegbahn pels seus treballs sobre l'espectroscòpia. Bloembergen i Schawlow centraren les seves investigacions sobre la matèria indetectable als làsers.[4]
Referències
- ↑ «Nicolaas Bloembergen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nicolaas Bloembergen». Member Directory. National Academy of Sciences. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «Nobelprijswinnaar Nicolaas Bloembergen (97) overleden». Nieuws. Universitat de Leiden. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981». Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014. [Consulta: 7 setembre 2017].
Enllaços externs
- «Nicolaas Bloembergen» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.