Mesó ípsilon

Mesó ípsilon

Un gràfic de la massa invariant de parells de muons, extret de l'article anunciant el descobriment de la partícula ípsilon. El pic a aproximadament 9,5 GeV és causat a la contribució de la mesó ípsilon.
Classificació	vector meson (en) i quarkonium
Composició	Quark fons i antiquark fons.
Grup	Mesó
Símbol	ϒ
Descoberta	E288 Collaboration (1977)
Massa	9,46 GeV/c2
Vida mitjana	1,21×10−20 s
Càrrega elèctrica	0 C
Espín	1
Isoespín	0
Número de partícula de Monte Carlo	553

El mesó ípsilon (ϒ) és un mesó sense sabor format per un quark fons i la seva antipartícula. El descobriment del mesó el va realitzar l'experiment E288, un grup de físics liderat per Leon Max Lederman, al Fermilab l'any 1977.^[1][2] Fou la primera partícula descoberta que contenia un quark fons, perquè es la mes lleugera amb un canal de decaïment simple. (La partícula més lleugera de la família del bottomonium és el mesó eta fons, però les seves propietats fan que tingui una desintegració en 2 gluons, molt difícil d'observar experimentalment). Té una vida mitjana d'1,21×10⁻²⁰ s i una massa aproximada de 9,46 GeV/c².

Vegeu també

• Quarkonium, nom genèric per als mesons formats per un quark i el corresponent antiquark.

Referències

Enllaços externs

• Particle Data Group.