Marc Colomer Casamitjana
 L'equipament que portava cap a 1999 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Marc Colomer i Casamitjana 17 agost 1974 (49 anys)Olot (Garrotxa) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de trial |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | 1991 - 2003 |
| Equips | Derbi, Looping (bicicleta) Montesa, Beta, Gas Gas, Scorpa, Ossa |
| Debut | El 1980, amb 6 anys |
| Palmarès en trial | |
| C. Món | 1 (1996) |
| C. Món Indoor | 3 (1994, 1995, 1996) |
| Total: 4 Campionats Mundials | |
| Podis en GP | 87 = 18x1r 35x2n 34x3r |
| TDN | 9 (1991 - 1996, 1998, 2000 - 2001) |
| C. d'Espanya | 5 (1995, 1997 - 2000) |
| C. Esp. Indoor | 1 (2001) |
| Esp. Sènior B Esp. Júnior | 1 (1990) 1 (1989) |
| Esp. Juvenil | 1 (1988) |
| Palmarès en bicitrial | |
| C. del Món C. d'Espanya | 2 (Trialsín) 6 |
| Palmarès en Trial-E | |
| Copa FIM | 1 (2017) |
| Activitat professional | |
| Residència | Ha viscut durant anys a la Vall d'en Bas i després a Santa Pau |
Marc Colomer Casamitjana (Olot, 17 d'agost de 1974) és un ex-pilot català de trial,[1] el quart millor en la història d'aquest esport atès el seu extens palmarès:[nota 1] Campió del món el 1996 i subcampió els anys 1993, 1995, 1997 i 1998 (amb un total de 18 victòries i 87 podis al campionat), Campió del Món indoor de 1994 a 1996, 9 victòries al Trial de les Nacions amb la selecció estatal i 5 vegades Campió d'Espanya.
El seu palmarès podria haver estat fins i tot millor si no hagués coincidit amb els dos grans "monstres" de la història del trial, primer amb Jordi Tarrés i després amb Dougie Lampkin.[3] Durant la seva carrera va viure l'evolució del trial en gairebé totes les seves etapes, des de la revolució del pilotatge en aplicar les tècniques del trialsín juntament amb Jordi Tarrés,[4] passant per l'arribada de novetats tècniques com ara la refrigeració líquida, fins a l'època de Dougie Lampkin. Per tot això potser és una de les persones amb més experiència i visió del món del trial, a banda d'haver estat un dels pilots més fins i tècnics que hi ha hagut mai.[3]
Marc Colomer ha viscut sempre a la Garrotxa, primer a la Vall d'en Bas i després a Santa Pau.
Trajectòria esportiva
A sis anys ja competia en trialsín (l'antecedent del biketrial), esport en el qual va destacar -integrant els equips oficials de Rabasa Derbi i Looping- aconseguint dos campionats del Món, un subcampionat d'Europa i sis campionats d'Espanya (entre ells, el de 1983 en categoria Benjamins),[5]
A catorze anys va començar a competir en motocicleta, i el 1988 es va proclamar campió d'Espanya juvenil. L'any següent va guanyar el Campionat Espanyol Júnior i el 1990 el Sènior B. El 1991, amb només setze anys, va quedar tercer al Campionat d'Espanya absolut i va formar part de l'equip estatal que es va adjudicar el Trial de les Nacions, victòria que va revalidar 8 anys més.
La seva ratxa d'èxits va seguir tot obtenint el subcampionat d'Espanya el 1992 i el 1993, el tercer lloc el 1994 i la victòria el 1995. En trial indoor va guanyar el Mundial (anomenat aleshores Prix FIM) els anys 1994, 1995 i 1996.[6]
Pel que fa al Campionat del Món de trial, en va ser subcampió el 1993 i el 1995, fins que el 1996 va obtenir el seu títol mundial absolut a l'aire lliure.[7] Ho va aconseguir l'endemà de fer 22 anys i quan duia ja més de tres quartes parts de la seva vida dedicades al trial. «Abans era molt tímid. Això és qüestió de caràcter. Ara, a causa de la professió, podem dir que només ho sóc un 70 per cent. Alguna cosa hi he guanyat»,[8] reconeixia el campió.
Retirada
El 2004, Colomer va deixar les competicions a 30 anys, després d'haver-ne dedicat la meitat justa al trial d'alta competició. Continuà, però, vinculat al trial i a Gas Gas com a pilot provador i com a preparador de Jeroni Fajardo.[3] Posteriorment passà a col·laborar amb Scorpa en el desenvolupament del seu model de quatre temps, amb el qual participà en trials internacionals com ara els Sis Dies d'Escòcia del 2007 o els Cinc Dies del Verdon, a Occitània.[9]
A començaments del 2010, Colomer fou fitxat per la nova empresa Ossa Factory -que aquell any tornava a produir motocicletes sota la mítica marca OSSA- amb la missió de col·laborar en el desenvolupament i millora del seu nou model de trial, la TR 280i,[10] el llançament de la qual estava previst per a finals d'aquell any. A més a més, la temporada de 2011 dirigí l'equip oficial de competició d'aquesta marca, amb Jeroni Fajardo com a pilot principal, fins que el 5 d'abril d'aquell any abandonà l'empresa per iniciativa pròpia i el seu càrrec fou ocupat per un altre veterà ex-pilot de trial, Jaume Subirà.[11]
El 2017, 13 anys després d'haver-se retirat, Marc Colomer tornà a les competicions per un breu període, aquest cop centrat en el nou campionat que acabava de crear la FIM per a les motos elèctriques, la Copa del món de Trial-E.[12] Colomer hi va pilotar la Gas Gas i va guanyar-ne el títol a la primera. L'any següent, el català ja no va participar al campionat.
Palmarès
Trialsín[13]
| Any | Categoria | C. del Món | C. d'Europa |
|---|---|---|---|
| 1985 | Alevins | - | 2n |
| 1986 | Alevins | 1r | - |
| 1987 | Minime | 1r | - |
| 1988 | Minime | 2n | - |
| Total títols | 2 | - | |
Trial
| Any | Motocicleta | C. del Món outdoor[14] | C. del Món indoor | TDN[a 1] | C. d'Espanya outdoor[15] | C. d'Espanya indoor[15] | Títols [a 2] | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1988 | Montesa | - | - | - | 1r juvenil | - | 1 | |
| 1989 | Montesa | - | - | - | 1r júnior | - | 1 | |
| 1990 | Montesa | - | - | - | 1r sènior B | - | 1 | |
| 1991 | Montesa | 11è | - | 1r | 3r | - | 1 | |
| 1992 | Montesa | 5è | - | 1r | 2n | - | 1 | |
| 1993 | Beta | 2n | 3r | 1r | 2n | - | 1 | |
| 1994 | Beta | 4t | 1r | 1r | 3r | - | 2 | |
| 1995 | Beta/Montesa | 2n | 1r | 1r | 1r | - | 3 | |
| 1996 | Montesa | 1r | 1r | 1r | 3r | - | 3 | |
| 1997 | Montesa | 2n | 2n | 2n | 1r | - | 1 | |
| 1998 | Montesa | 2n | 2n | 1r | 1r | - | 2 | |
| 1999 | Montesa | 3r | 2n | 2n | 1r | - | 1 | |
| 2000 | Montesa | 3r | 2n | 1r | 1r | - | 2 | |
| 2001 | Gas Gas | 7è | 3r | 1r | 7è | 1r | 2 | |
| 2002 | Gas Gas | 9è | 5è | - | 5è | 4t | - | |
| 2003 | Gas Gas | 8è | 10è | 2n | 7è | 3r | - | |
| 2004 | Gas Gas | - | - | - | - | 5è | - | |
| Total títols | 1 | 3 | 9 | 8 | 1 | 22 | ||
| 4 mundials | 9 estatals | |||||||
- Notes
Notes
Referències
- ↑ «The rider... Colomer Marc» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 10 febrer 2011].
- ↑ «Ranking histórico de trial 1964-2008» (en castellà). todotrial.com, març 2009. Arxivat de l'original el 31 de maig 2009. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Marc Colomer, campeón del Mundo de Trial en 1996» (en castellà). todotrial.com, 18-02-2004. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353.
- ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Campeonato 83 de Trialsin» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 12, gener 1984, p. 20-21.
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 295. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Ayala, Santiago (Director) «1996. Relevo» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 151.
- ↑ anuaris.cat 1996
- ↑ «Les cinq jours du Verdon 2007» (en francès). trial-club.com, 2007. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ «OSSA News» (en anglès). trials.com.au, 18-04-2010. [Consulta: 24 abril 2010].
- ↑ «Ossa sustituye a Marc Colomer por Jaume Subirá» (en castellà). motoworld.es, 05-04-2011. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].
- ↑ «Marc Colomer sale de su retiro para volver a competir en Trial» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 2017. [Consulta: 28 juny 2022].
- ↑ «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «Colomer Marc» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ 15,0 15,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
- Bibliografia
- «Marc Colomer». anuaris.cat, 1996. [Consulta: 27 desembre 2009].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
- Entrevista a Marc Colomer al web Retrotrials del 2013 (anglès)
- Vídeo de Marc Colomer amb l'OSSA TR 280i
- Vídeo de Colomer als SSDT del 2007
- Imatge de Colomer amb la Montesa cap a 1997
| |||||||||
1Del 1964 al 1967, el campionat s'anomenà Challenge Heny Groutards i del 1968 al 1974, Campionat d'Europa. | |||||||||
| |||||||||
1Del 1993 al 2010, l'actualment anomenat X-Trial es coneixia com a "trial indoor". | |||||||||
