Ludmila de Bohèmia

Infotaula de personaLudmila de Bohèmia

Estàtua de la duquessa amb Venceslau (Pacow, R. Txeca)
Biografia
NaixementLudmila
860 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mělník Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 921 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Tetín (Principat de Bohèmia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEstrangulació i homicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Jordi (Hradčany, Praga) 
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
duquessa i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
BeatificacióVenerat des del s. X
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeSvatého Jiří (Sant Jordi, Praga)
Festivitat16 de setembre
IconografiaCom a reina, amb un nen petit (Venceslau)
Patrona deRepública Txeca, Bohèmia
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBořivoj I de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
FillsSpytihněv I, Duke of Bohemia (en) Tradueix, Vratislav I de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
PareSlavibor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6871808 Modifica el valor a Wikidata

Ludmila de Bohèmia (Mělník, Bohèmia, ca. 860 - Tetín, 15 de setembre de 921) fou una duquessa consort de Bohèmia, àvia de Venceslau I de Bohèmia. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

Ludmila va néixer a Mělník, filla del príncep eslau Slavibor. Va casar-se amb Bořivoj I de Bohèmia, primer duc de Bohèmia que va abraçar el cristianisme. Els dos van convertir-s'hi cap al 871, probablement a causa de la predicació dels sants Ciril i Metodi. La seva conversió i els seus esforços per difondre la nova religió a les seves terres no foren ben rebuts i van haver de marxar del país. Van poder tornar i hi regnaren alguns anys abans de retirar-se a Tetín, prop de Beroun.

Ludmila va ocupar-se de l'educació dels seus nets Venceslau i Boleslau. El duc Bořivoj I fou succeït pel seu fill Spytihněv, que només regnà dos anys i fou succeït pel seu germà Vratislav. Aquest, mort en 921, deixà el regne al seu fill de vuit anys Venceslau, que havia estat educat cristianament per la seva àvia Ludmila i instaurà el cristianisme com a religió oficial de l'estat.

Ludmila i Drahomíra

La mare de Venceslau, Drahomíra, estava gelosa per la influència de Ludmila sobre els seus fills. Envià dos sicaris a Tetín perquè la matessin: la tradició diu que la van escanyar amb el seu propi vel; com a càstig, es diu que Drahomíra morí quan la terra s'obrí al seu pas i l'empassà.

  • Mort de Ludmila, miniatura del s. XIV
    Mort de Ludmila, miniatura del s. XIV
  • Santa Ludmila escanyada, escultura del s. XIX
    Santa Ludmila escanyada, escultura del s. XIX
  • Estàtua al Pont de Carles de Praga, s. XVIII
    Estàtua al Pont de Carles de Praga, s. XVIII
  • Ludmila ensenyant a Venceslau, amb Drahomíra, per Josef Mathauser, s. XIX
    Ludmila ensenyant a Venceslau, amb Drahomíra, per Josef Mathauser, s. XIX

Veneració

Ludmila fou enterrada a l'església de Sant Miquel de Tetín. Cap al 1100, les seves restes foren portades a Praga, i avui són a l'església de Sant Jordi del castell de Praga.

Fou canonitzada poc després de morir i és venerada com a patrona de Bohèmia, amb festivitat el 16 de setembre. ed on September 16.

  • Església de Tetín, sobre el lloc on va morir
    Església de Tetín, sobre el lloc on va morir
  • Basílica de S. Jordi (Praga)
    Basílica de S. Jordi (Praga)
  • Interior de S. Jordi, amb el sarcòfag de Ludmila a la dreta
    Interior de S. Jordi, amb el sarcòfag de Ludmila a la dreta

Bibliografia

  • Christianus Monachus, "Vita et Passio sancti Venceslai et sanctae Ludmilae avae eius," en Magnae Moraviae Fontes Historici (Brno, 1967), 186-199.
  • Ingham, N. W., "The Lost Church Slavonic Life of Saint Ludmila," en Studia Slavica Mediaevalia et Himanistica. Riccardo Piccio dicata. T. 1-2 (Roma, 1986), 349-360.
Registres d'autoritat