Justícia feta
Justice est faite | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | André Cayatte |
Protagonistes | Michel Auclair Jacques Castelot Marcel Pérès Valentine Tessier Dita Parlo Jean Vilar Pierre Fresnay Albert Malbert Albert Michel André Numès Fils Annette Poivre Anouk Ferjac Antoine Balpêtré Camille Guérini Cécile Didier Claude Nicot Claude Nollier Colette Régis Dominique Marcas Émile Drain Émile Genevois Fernand Gilbert Frédéric Mariotti Geneviève Morel Georges Demas Gustave Gallet Henri Coutet Jacky Blanchot Jean d'Yd Jean Debucourt Jean Morel Jean Sylvain Jean-Pierre Grenier Jimmy Perrys Juliette Faber Léonce Corne Louis Saintève Lucien Guervil Madeleine Gérôme Madeleine Suffel Marcel Mouloudji Marcel Pérès Marcel Rouzé Marcelle Hainia Marie-Louise Godard Maryse Paillet Maurice Marceau Maurice Schutz Nane Germon Nicolas Amato Nina Myral Noël Roquevert Paul Faivre Paul Frankeur Pierre Morin Raymond Bussières René Pascal Renée Gardès Robert Moor Robert Rollis Roger Vincent |
Producció | Robert Dorfmann |
Guió | André Cayatte i Charles Spaak |
Música | Raymond Legrand |
Fotografia | Jean Bourgoin |
Muntatge | Christian Gaudin |
Distribuïdor | Lux Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1950 |
Durada | 105 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Premis i nominacions | |
Premis | |
cap valor |
Justícia feta (original: Justice est faite ) és una pel·lícula francesa dirigida per André Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]
Al voltant de la pel·lícula
El guió ha estat novel·litzat per Jean Meckert amb el mateix títol.
Repartiment
- Noël Roquevert: Théodore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat
- Valentine Tessier: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat
- Claude Nollier: Elsa Lundenstein, directora farmacèutica, l'acusada
- Antoine Balpêtré: El president del tribunal
- Raymond Bussières: Félix Noblet, barman al "Roi Soleil", el cinquè jurat
- Annette Poivre: Lucienne anomenada Lulu, la promesa de Félix
- Marcel Pérès: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
- Nane Germon: Marie Malingré, la dona d'Evariste
- Juliette Faber: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
- Jacques Castelot: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
- Dita Parlo: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
- Marguerite Garcya: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
- Michel Auclair: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
- Jean Debucourt: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
- Léonce Corne: L'uixer del tribunal
- Marcel Mouloudji: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
- Jean d'Yd: El superior de l'escola religiosa
- Jean Vilar: El capellà
- Robert Rollis: El mosso de l'hotel
- Camille Guérini: El representant de mobles
- Fernand Gilbert: Eloi Pichot, cultivator, un jurat de reserva
- Henri Coutet: Albert Blavette, un jurat de reserva
- Jean Sylvain: Un client del bar El "Roi Soleil"
- Marcelle Hainia: Angèle Popélier
- Cécile Didier: Mademoiselle Popélier
- Jean-Pierre Grenier: Jean-Luc Favier, impressor, el tercer jurat
- Elisabeth Hardy: Béatrice Flavier, la dona de Jean-Luc
- Geneviève Morel: Hortense, la minyona dels Flavier
- Agnès Delahaie: Nicole o "Yvonne" Vaudrémont, la germana de la victima
- Anouk Ferjac: Denise Jouvillon, la nova promesa de Gilbert
- Emile Drain: El Professor Dutoit
- Paul Frankeur: Mr Jouvillon, el pare de Denise
- Albert Michel: El gendarme
- Roger Vincent: Albert Lavette, el segon jurat suplent
- Frédéric Mariotti: Edouard Pichon, el primer jurat suplent
- Claude Nicot: Roland
- Paul Faivre: Monsieur Michaud,
- Robert Moor: El Professor Georges Limousin
- Gustave Gallet: Gaston, el pare de Lulu
- Lucien Pascal: L'advocat de Vaudrémont
- Madeleine Gérôme: Madame Michaud, l'amant del "Rei Sol"
- Nina Myral: La mare de Béatrice
- Marie-Louise Godard: Madame de Montesson, la mare de Gilbert
- Colette Régis: Hortense, la mare de Lulu
- Madeleine Suffel: La minyona dels Vaudrémont
- Maurice Schutz: El vell
- Nicolas Amato: Un jurat recusat
- André Numès Fils: El secretari de la policia
- Emile Genevois: Un altre criat del "Roi Soleil"
- Pierre Morin: L'advocat de la defensa
- Marcel Rouzé: El gendarme
- Louis Saintève: Un magistrat du tribunal
- Jimmy Perrys: Un gendarme
- Georges Demas: Un ballarí
- Jacky Blanchot: Un gendarme
- Pierre Fresnay: Només veu, al comentari final
- Lucien Guervil
- René Pascal
- Alain Raffaël
- Jean Claude Rameau
- Jean Morel
- Maurice Marceau
- Marcel Lestan
- Benoite Lab
- Françoise Hornez: Monique Andrieux
- Maryse Paillet: Juliette Sedan, una jurat recusada
- Dominique Marcas
- Renée Gardès
- Hennery
- Albert Malbert
Premis
- Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia 1950.
- Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín 1951 pel millor film de crims o aventures per André Cayatte
- Medalla del CEC de 1952 a la millor pel·lícula estrangera.[3]
Referències
- ↑ esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat.
- ↑ «Justice est faite». The New York Times.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 9 desembre 2015].