Johannes Werner

Infotaula de personaJohannes Werner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1468 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg (Baviera-Múnic) Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 1522 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Nuremberg (Baviera-Múnic) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (1493–1497)
Universitat d'Ingolstadt (1484–1490) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, cartògraf, astrònom, astròleg Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement alemany Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Johannes Werner (Nuremberg, 14 de febrer de 1468 - Nuremberg, maig 1522), també anomenat Johann o Hans Werner, va ser un astrònom, geògraf i matemàtic bavarès.

Vida i obra

Va néixer el 1468 a Nuremberg i el 1484 es va matricular a la universitat d'Ingolstadt.[1] Des de 1493 fins a 1497 va estudiar a la universitat de Roma La Sapienza i després de passar un any a Florència va tornar a Nuremberg on va celebrar la seva primera misa a l'església de sant Sebald.[2] El 1503 va ser nomenat pàrroc de l'església de Wördt (un barri de Nuremberg) i el 1508 va passar a a ser rector de l'església de Sainkt Johannis de Nuremberg,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva defunció durant la primavera de 1522.[4] Durant aquest darrer període va esdevenir veí i amic d'Albrecht Dürer, qui va conservar les seves obres.[5]

A més de ser capellà, Werner va escriure uns quants llibres científics de geografia, astronomia i matemàtiques, alguns d'ells no publicats fins molts anys després de la seva mort. També se'l considerava un hàbil fabricant d'instruments científics i astronòmics.[6]

En astronomia, va ser un continuador de l'obra d'astronomia pràctica i teòrica de Regiomontanus.[7] En el seu llibre sobre els moviments de l'octava esfera (De motu octauæ Sphæræ)[8] va desenvolupar una nova teoria de la trepidació per a explicar la precessió dels equinoccis.[9]

Imatge del globus terrestre segons la projecció de Werner

En geografia, va publicar una traducció de la Geografia de Claudi Ptolemeu, en la qual va desenvolupar un mètode de projecció de l'esfera terrestre sobre un pla que porta el nom de projecció cordiforme o projecció de Werner i que, de forma poc intuitiva però correcta, esdevé un dibuix en forma de cor.[10] També va proposar un mètode per mesurar la longitud a partir de la distància angular entre la Lluna i una estrella fixa amb una bastó de Jacob. El mètode era tècnicament correcte, però feien falta uns almanacs tan llargs i complexes que el feien impracticable.[11]

En matemàtiques va ser un estudiós de les seccions còniques i de la trigonometria esfèrica. El seu treball sobre triangles esfèrics, De triangulis Sphaericis, no publicat fins el 1907, és un dels millors llibres de l'època sobre el tema.[12] En ell planteja el procediment de prostaféresi per aproximar els resultats de les multiplicacions amb un gran nombre de decimals, basant-se en la coneguda fórmula

sin ⁡ α sin ⁡ β = 1 2 ( cos ⁡ ( α − β ) − cos ⁡ ( α + β ) ) {\displaystyle \sin \alpha \sin \beta ={\frac {1}{2}}\left(\cos(\alpha -\beta )-\cos(\alpha +\beta )\right)}

Aquest mètode va ser utilitzat durant dècades, fins que no es van generalitzar els mètodes més senzills basats en els logaritmes.[13]

També va ser un pioner de la meteorologia, ja que va fer observacions climatològiques i meteorològiques sistemàtiques des de 1513 fins a 1520, amb l'objectiu de fer prediccions meteorològiques.[14]

Referències

  1. ↑ Kressel, 1963-1964, p. 288.
  2. ↑ Kressel, 1963-1964, p. 289.
  3. ↑ Kressel, 1963-1964, p. 290.
  4. ↑ Kressel, 1963-1964, p. 299.
  5. ↑ Hutchison, 2000, p. 12.
  6. ↑ Lagan, 2017, p. 74.
  7. ↑ Forbes, 1971, p. 391.
  8. ↑ Dobrzycki, 1971, p. 43-46.
  9. ↑ Gessner, 2021, p. 714 i ss.
  10. ↑ Webb, 2023, p. 2.
  11. ↑ Köberer, 2022, p. 269 i ss.
  12. ↑ van Brummelen, 2009, p. 264.
  13. ↑ van Brummelen, 2009, p. 264-265.
  14. ↑ Ćurić i Spiridonov, 2023, p. 130.

Bibliografia

  • Ćurić, Mladjen; Spiridonov, Vlado. History of Meteorology (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-45031-0. 
  • Dobrzycki, Jerzy. «John Werner's Theory of the Motion of the Eighth Sphere». A: International Union of History and Philosophy of Science. Actes du XIIe congrès international d'histoire des sciences (en anglès). International Union of History and Philosophy of Science, 1971, p. 43-46. 
  • Forbes, Eric G. «Nuremberg's Astronomical Heritage» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 81, Num. 5, 1971, pàg. 391-393. ISSN: 0007-0297.
  • Gessner, Samuel «Trepidation spheres: Variant representations of the eighth sphere and the debate about the movement of the apogees and the fixed stars in Alfonsine astronomy» (en anglès). Centaurus, Vol. 63, Num. 4, 2021, pàg. 714-754. DOI: 10.1111/1600-0498.12412. ISSN: 0008-8994.
  • Hutchison, Jane Campbell. Albrecht Durer: A Guide to Research (en anglès). Routledge, 2000. ISBN 0-203-80059-1. 
  • Köberer, Wolfgang «German Contributions to Solving the Longitude Problem in the Seventeenth and Eighteenth Centuries» (en anglès). The Mariner's Mirror, Vol. 108, Num. 3, 2022, pàg. 262-285. DOI: 10.1080/00253359.2022.2095105. ISSN: 0025-3359.
  • Kressel, Hans von «Hans Werner» (en alemany). Mitteilungen des Vereins für Geschichte der Stadt Nürnberg, Vol. 52, 1963-1964, pàg. 287-304. ISSN: 0083-5579.
  • Lagan, Jack. The Barefoot Navigator (en anglès). Bloomsbury, 2017. ISBN 978-1-4729-4477-1. 
  • van Brummelen, Glen. The Mathematics of the Heavens and the Earth: The Early History of Trigonometry (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-12973-0. 
  • Webb, Stephen. Around the World in 80 Ways (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-02439-9. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johannes Werner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Folkerts, Menso. «Werner, Johann(es)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 juny 2024].
Registres d'autoritat
Bases d'informació