Ivanoe Bonomi

Ivanoe Bonomi

Biografia
Naixement	18 octubre 1873 Màntua (Itàlia)
Mort	20 abril 1951 (77 anys) Roma
Sepultura	cemetery of Volta Mantovana (en)
President del Consell de ministres del Regne d'Itàlia
4 de juliol de 1921 – 26 de febrer de 1922
← Giovanni Giolitti Luigi Facta →
18 de juny de 1944 – 19 de juny de 1945
← Pietro Badoglio Ferruccio Parri →
Ministre de l'Interior
4 de juliol de 1921 – 26 de febrer de 1922
← Giovanni Giolitti Luigi Facta →
18 de juny de 1944 – 19 de juny de 1945
← Salvatore Aldisio Ferruccio Parri →
President del Senat de la República
18 de maig de 1948 – 20 d'abril de 1951
Enrico De Nicola →
Dades personals
Nacionalitat	italià
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Camp de treball	Periodisme, dret, política i diplomàcia
Lloc de treball	Roma
Ocupació	Polític, advocat i periodista
Partit	Partit Socialista Democràtic Italià
Membre de	Consulta Nacional
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Premis  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia
Senador del Senat italià 8 maig 1948 – 20 abril 1951 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia 25 juny 1946 – 31 gener 1948 Diputat de la Consulta Nacional del Regne d'Itàlia 25 setembre 1945 – 24 juny 1946 Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia 18 juny 1944 – 21 juny 1945 ← Salvatore Aldisio – Ferruccio Parri → Ministre de l'Àfrica italiana del Regne d'Itàlia 18 juny 1944 – 21 juny 1945 ← Pietro Badoglio – Ferruccio Parri → Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia 17 juny 1944 – 11 desembre 1944 ← Pietro Badoglio – Alcide De Gasperi → Primer Ministre del Regne d'Itàlia 17 juny 1944 – 21 juny 1945 ← Pietro Badoglio – Ferruccio Parri → Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia 4 juliol 1921 – 26 febrer 1922 ← Giovanni Giolitti – Luigi Facta → Primer Ministre del Regne d'Itàlia 4 juliol 1921 – 26 febrer 1922 ← Giovanni Giolitti – Luigi Facta → Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia 4 juliol 1921 – 8 juliol 1921 ← Carlo Sforza – Pietro Tomasi della Torretta → Diputat del Regne d'Itàlia 11 juny 1921 – 25 gener 1924 Legislatura: 26a legislatura del Regne d'Itàlia Ministre del Tresor del Regne d'Itàlia 2 abril 1921 – 4 juliol 1921 ← Filippo Meda – Giuseppe De Nava → Ministre de Guerra del Regne d'Itàlia 15 juny 1920 – 2 abril 1921 ← Giulio Rodinò – Giulio Rodinò → Ministre de Guerra del Regne d'Itàlia 14 març 1920 – 21 maig 1920 ← Alberico Albricci – Giulio Rodinò → Diputat del Regne d'Itàlia 1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia Ministre d'Obres Públiques del Regne d'Itàlia 1r gener 1919 – 23 juny 1919 ← Luigi Dari – Edoardo Pantano → Minister of Maritime and Railway Transports of the Kingdom of Italy (en) 22 abril 1917 – 15 juny 1917 ← Enrico Arlotta – Riccardo Bianchi → Ministre d'Obres Públiques del Regne d'Itàlia 18 juny 1916 – 29 octubre 1917 ← Augusto Ciuffelli – Luigi Dari → Diputat del Regne d'Itàlia 27 novembre 1913 – 29 setembre 1919 Legislatura: 24a legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 24 març 1909 – 29 setembre 1913 Legislatura: 23rd Legislature of the Kingdom of Italy (en)

Ivanoe Bonomi (italià: /iˈvaːnoe boˈnɔːmi/; Màntua, 18 d'octubre de 1873 ‒ Roma, 20 d'abril de 1951) fou un polític italià. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945. President del Senat el 1948.

Biografia política

Bonomi va ser elegit diputat en les files socialistes, però és expulsat del partit en el 1912, pel seu suport a la guerra de Líbia. S'uní amb altres personalitats per a formar el Partit Socialista Reformista Italià. Ocupa el càrrec de ministre el 1916 i fou President del Consell entre 1921 i 1922. Va donar suport el govern liderat per Luigi Facta i el 1924 va ser candidat com a diputat. Va ser vençut pel candidat de la Llista Nacional. Després de la instauració de la dictadura de Benito Mussolini es va retirar de la política.

No obstant això, va retornar el 25 de juliol de 1943. Després de la caiguda del segon govern Badoglio, el 18 de juny del 1944, va formar un executiu d'unitat nacional. Va ser obligat a dimitir el 26 d'abril del 1945 a causa de les discrepàncies entre els partits del Comitè d'Alliberament Nacional. El 1947 va participar en les conferències per la pau en qualitat de representant del govern italià. A les eleccions legislatives italianes de 1948 va ser escollit senador en les files del Partit Socialista Democràtic Italià i poc abans de morir fou nomenat president del Senat d'Itàlia. Va ser president del Partit Socialista Democràtic Italià fins a la seva mort.

Honors

Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1920)

Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1920)

Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1920)