Hamad bin Khalifa Al Thani
Nom original | (ar) حمد بن خليفة آل ثاني | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 1r gener 1952 (72 anys) Doha (Qatar) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Islam | ||||
Formació | Reial Acadèmia Militar de Sandhurst | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític | ||||
Carrera militar | |||||
Rang militar | general major | ||||
Família | |||||
Família | Al Thani | ||||
Cònjuge | Moza bint Nasser Al Missned (1977–) | ||||
Fills | Mishaal bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Maha bint Hamad bin Khalifa Al Thani, Khalifa bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Hind bint Hamad bin Khalifa Al-Thani, Mohammed bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Tamim bin Hamad Al Thani, Jasim bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa Al-Thani, Khalid bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Joaan bin Hamad bin Khalifa Al Thani, Abdullah bin Hamad bin Khalifa Al Thani (en) | ||||
Pare | Khalifa bin Hamad Al Thani | ||||
Germans | Abdelaziz bin Khalifa Al Thani i Abdullah ibn Khalifa Al Thani | ||||
Cronologia | |||||
Papers de Panamà | |||||
Premis
| |||||
Hamad bin Khalifa Al Thani (àrab: حمد بن خليفة آل ثاني, Ḥamad ibn Ḫalīfa Āl Ṯānī) (Doha, Qatar, 1 de gener de 1952) és membre de la família reial de Qatar. Fou l'emir de Qatar del 27 de juny del 1995 al 25 de juny del 2013.[1]
Hamad ocupà el poder amb un cop d'estat palatí sense sang, el 1995. Durant els seus 18 anys de govern, va incrementar la producció de gas natural fins a fer de Qatar el país amb major renda per capita del món. Va ser l'amfitrió de molts esdeveniments internacionals: els Jocs Asiàtics de 2006, la Conferència de Doha del 2012 sobre el canvi climàtic, l'Acord de Doha del 2008 entre les diverses faccions libaneses, l'Acord de Doha entre Hamas i Fatah el 2012, i es comprometé a hostatjar la Copa del Món de Futbol de 2022. Creà la Qatar Investment Authority, encarregada d'invertir arreu del món: el gratacels The Shard a Londres, el Barclays Bank, l'Aeroport de Londres-Heathrow, els grans magatzems Harrods, el Paris Saint-Germain F.C., la Volkswagen, la Siemens AG i la Royal Dutch Shell, com a operacions més destacades.[2]
Va acollir dues bases militars dels Estats Units en el seu territori i, tanmateix, mantingué relacions estretes amb Hamas i amb Iran. Donà suport i fins i tot creà diversos moviments rebels a altres països, particularment a Líbia i a Síria durant la Primavera Àrab, mentre mantenia l'estabilitat política a l'interior. Fundà el grup de mitjans de comunicació Al Jazeera, amb el que exercí una gran influència a tot el Món Àrab. Participà en les negociacions entre els nord-americans i els Talibans.[3][4] El juny del 2013, Hamad anuncià per televisió que cedia el poder al seu fill, Tamim bin Hamad Al Thani.[5]
Referències
- ↑ "Qatar: A tiny country asserts powerful influence", CBS 60 Minutes via youtube.com, 15/1/2012.
- ↑ «Qatar Investments in Europe reach 65 billion USD». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ ; Zand, Bernhard «SPIEGEL Interview with the Emir of Qatar – 'We Are Coming to Invest'». Spiegel.de, 29-03-2009 [Consulta: 2 març 2012].
- ↑ Cohen, Noam «Al Jazeera provides an inside look at Gaza conflict». The New York Times, 01-01-2009 [Consulta: 2 març 2012].
- ↑ Qatar's Emir, Sheikh Hamad Bin Khalifa Al Thani, Transfers Power To Crown Prince Sheikh Tamim