Giulio della Rovere
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 5 abril 1533 ![]() Urbino (Itàlia) ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 3 setembre 1578 ![]() Fossombrone (Itàlia) ![]() | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Consagració | Alexandre Farnese ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||
12 maig 1572 | conclave de 1572 | ||||||||||||||||||||||||
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 | ||||||||||||||||||||||||
5 setembre 1559 | conclave de 1559 | ||||||||||||||||||||||||
15 maig 1555 | conclave de maig de 1555 | ||||||||||||||||||||||||
5 abril 1555 | Conclave d'abril de 1555 | ||||||||||||||||||||||||
29 novembre 1549 | Conclave de 1549-50 ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Fills | Ippolito della Rovere ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Pares | Francesco Maria I della Rovere ![]() ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Germans | Guidobaldo II della Rovere i Giulia della Rovere ![]() | ||||||||||||||||||||||||
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Giulio era el segon fill de Francesco Maria I della Rovere i Leonor Gonzaga i el germà més petit de Guidobaldo II Della Rovere, Duc d'Urbino.[1]
El 1538, quan el seu pare va morir, Giulio va heretar el Ducat de Sora, del qual va ser sobirà fins a 1578, any en què va ser nomenat arquebisbe de Ravenna i d'Urbino. En el tron ducal, el va succeir el seu nebot Francesco Maria II Della Rovere que ja era Duc d'Urbino.
Encara jove, Della Rovere va ser nomenat per al càrrec de cardenal i va ser oficialment entronitzat el 1548 amb només tretze anys.[2] No obstant això, més tard va tenir tre fills il·legítims:[3] Maria, Hipòlit (Ippolito), militar i Julià (Giuliano), eclesiàstic.[4] Tots van ser posteriorment legitimats, així com els seus fills, pel papa Pius V el 1572 i Hipòlit va ser fet marqués de San Lorenzo in Campo.
Referències
- ↑ Verstegen, Ian. Patronage and dynasty: the rise of the della Rovere in Renaissance Italy (en anglès). Truman State University Press, 2007.
- ↑ Williams, George L. Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes' (en anglès). McFarland, 2004.
- ↑ Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Della Rovere di Savona (en italià), 1834.
- ↑ La filla més jove d'Hipòlit, Lucrécia Della Rovere es va casar amb Marcantonio Lante (1566 - 1643) entre els seus successors trobem Hipólito Lante Montefeltro Della Rovere