Giovanni Schiaparelli
 Giovanni Schiaparelli, dècada del 1870.  | |
| Nom original | (it) Giovanni Virginio Schiaparelli |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 març 1835 Savigliano (Itàlia) |
| Mort | 4 juliol 1910 (75 anys) Milà (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri Monumental de Milà |
| Senador del Regne d'Itàlia | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Italiana |
| Formació | Universitat de Torí |
| Director de tesi | Johann Encke i Otto Wilhelm von Struve |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, teologia bíblica i exegesi bíblica |
| Ocupació | Astronomia |
| Ocupador | Observatori de Púlkovo Brera Astronomical Observatory (en)  |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1910–) Royal Society (1896–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1870–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia della Crusca Accademia Nazionale dei Lincei |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Celestino Schiaparelli |
Premis
| |
  | |
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Schiaparelli, en les seves clàssiques investigacions sobre la teoria de les estrelles fugaces, va descobrir en 1866 la relació entre els Perseids i l'estel 1862 III. Gran observador de Mart i veritable fundador de la seva topografia, els "canals" del qual va descobrir en 1877.[1] El 5 de setembre d'aquest any va començar a dissenyar el primer mapa d'aquest planeta.
Va amidar nombroses estrelles dobles entre 1875 i 1900. Va ser director de l'Observatori Astronòmic de Brera a Milà on formà, entre altres, Michele Rajna. El seu nom figura també en cràters de la Lluna i Mart.
Va descobrir l'asteroide (69) Hesperia (26 d'abril de 1861). S'ha batejat en el seu honor l'asteroide (4062) Schiaparelli i també un cràter lunar.
Referències
- ↑ (anglès) Cosmic Errors Arxivat 2012-09-12 at Archive.is Smithsonian magazine, December 2010
Bibliografia
- «Giovanni Schiaparelli» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»
