Ernest Solvay
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Ernest Gaston Joseph Solvay 16 abril 1838 Rebecq-Rognon (Bèlgica) | ||||||||
Mort | 26 maig 1922 (84 anys) Ixelles (Bèlgica) | ||||||||
Sepultura | Cementiri d'Ixelles | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Camp de treball | Química i indústria química | ||||||||
Ocupació | químic, filantrop, polític, enginyer, industrial | ||||||||
Partit | Partit Liberal | ||||||||
Membre de | |||||||||
Participà en | |||||||||
1921 | Tercer Congrés Solvay | ||||||||
1911 | Primer Congrés Solvay | ||||||||
Família | |||||||||
Família | Solvay family (en) | ||||||||
Fills | Armand Solvay (en) | ||||||||
Germans | Aurélie Solvay i Alfred Solvay | ||||||||
Parents | Ernest-John Solvay (net) | ||||||||
Premis
| |||||||||
Ernest Solvay (Rebecq, 16 d'abril de 1838 - Ixelles, 26 de maig de 1922) fou un químic industrial belga.
Una malaltia li va impedir anar a la universitat pel que començà a treballar en la indústria química a la fàbrica del seu oncle a l'edat de 21 anys. Ideà diferents mètodes de purificació de gasos, però avui el coneixem principalment pel desenvolupament d'un mètode per a la producció de carbonat de sodi que millorava l'existent mètode Leblanc, i per la invenció de la Torre Solvay de carbonatat (en la qual una solució de sal d'amoníac pot ser mesclada amb diòxid de carboni). Adquirí la seva primera patent per a la producció de sosa el 1861.
El 1863 construí la seva primera fàbrica a Couillet, on acabà de perfeccionar el seu mètode el 1872. El 1890 ja havia fundat empreses en diversos països estrangers, i, el 1900, el 95% de la producció mundial de sosa provenia del procés Solvay. Avui dia segueixen operatives al voltant de 70 fàbriques que l'utilitzen.
Aquest èxit reportà a Solvay una riquesa considerable, la qual emprà per diversos propòsits filantrops, com la fundació d'instituts internacionals d'investigació científica en fisiologia (1893), en sociologia (Universitat de Brussel·les, 1902), física (1912) i química (1913). Les conferències sobre física de Solvay, els Congressos Solvay eren particularment reconegudes pel seu paper en el desenvolupament de les teories de la mecànica quàntica i l'estructura atòmica.
Al mateix temps va prendre iniciatives socials, sent un precursor en la legislació social a les seves indústries on inicia un sistema de seguretat social inexistent a l'època: una pensió pels treballadors des de 1899, limitacions a l'horari de treball i jornada de 8 hores des de 1908, la instauració de vacances pagades des de 1913 i una espècie de reciclatge professional.
Dissenyà les línies d'una estructura social fundada sobre l'organització del mercat de treball, la igualtat d'oportunitats i la implicació regulatòria de l'estat. Polític liberal compromès és triat dos cops senador i el 1918 Ministre d'Estat.
A l'aresta Hörnli del mont Cerví, als Alps del Valais, a Suïssa, hi ha un refugi de muntanya que s'anomena refugi Solvay en honor seu.[1]
Referències
- ↑ «Souverän auch im Fels» (en alemany). Neuen Zürcher Zeitung, 27 agost 2010=. [Consulta: 4 maig 2013].
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |