Clic (fonètica)

Modes d'articulació
  • Obstruent
    •     Oclusiva
    •     Africada
    •     Fricativa
      •         Sibilant
  • Sonorant
    •     Nasal
    •     Bategant
    •     Aproximant
    •     Vocal
      •         Semivocal
  • Lateral
  • Vibrant
Flux d'aire
  • Pulmonar
  • Ejectiu
  • Implosiu
  • Lingual (clics)
  • Linguopulmonar
  • Linguoejectiu
  • Vegeu aquesta plantilla

Un clic és un tipus de so no pneumàtic, és a dir, produït sense fer servir el corrent d'aire provinent de l'expiració (ni tampoc el corrent d'aire inspirat de l'exterior).

Un clic consisteix en una doble oclusió bucal: la zona dorso-velar de la llengua i un altre punt de la boca (incloent-hi els dos llavis) bloquen l'aire que, de sobte, resta enrarit. La depressió creada s'omple ràpidament, de tal manera que hom relaxa el segon punt, la qual cosa provoca una implosió breu —clarament audible— que s'assembla a un espetec.

Els clics es poden pronunciar independentment de qualsevol moviment respiratori. Per tant, és possible emetre clics a un ritme diferent de la respiració o fins i tot respirar a través del nas normalment mentre s'emeten, cosa que no podem fer quan produïm sons expiratoris (o inspiratoris), que depenen totalment de la respiració (no és possible, per exemple, parlar sense respirar).

Els clics es consideren sons consonàntics i tenen diversos punts d'articulació: poden ser bilabials, dentals, alveolars, palatals, velars, faringis, etc.

Els clics són característics de les llengües khoisànides, uns idiomes parlats pels pobles khoisan, a l'Àfrica meridional occidental. Amb valor fonològic, és a dir, amb significació lingüística, no existeixen en cap altra llengua del món.

En català també fem clics, però sense valor fonològic, ja que només s'empren en la comunicació no verbal. En serien exemples el so d'un bes o el so que es fa per a fer córrer més les haveries o animals de peu rodó.[1]

Referències

  1. La llengua catalana com a sistema, Editorial UOC, 2001. ISBN 9788484290230 (català)
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ 𝼊
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.

    Viccionari