Cúmul Bala

Cúmul Bala
Tipus	cúmul de galàxies
Data de descobriment	2004
Epònim	bala
Constel·lació	Quilla
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1,141 Gpc [1]
Desplaçament cap al roig	0,296[2]
Velocitat radial	76.035 km/s[3]
Ascensió recta (α)	6h 58m 29.5992s[4]
Declinació (δ)	-56° 3' 20.988''[4]
Catàlegs astronòmics
1ES 0657-55.8 (Einstein Slew survey, Version No. 1) 1RXS J065830.3-555702 (1RXS) XMMXCS J065829.1-555641.5 (A Serendipitous Galaxy Cluster Survey withXMM: Expected Catalog Properties and Scientific Applications (en) ) [DBG99] 69 (A Flux‐limited Sample of Bright Clusters of Galaxies from the Southern Part of theROSATAll‐Sky Survey: The Catalog and logN–logS) RX J0658.5-5557 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) RX J0658.4-5557 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) PBC J0658.4-5553 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey) MCXC J0658.5-5556 (The MCXC: a meta-catalogue of X-ray detected clusters of galaxies) 2MAXI J0656-560 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky) PSZ2 G266.04-21.25 (Planck 2015 results XXVII. The second Planck catalogue of Sunyaev-Zeldovich sources)

El cúmul Bala (1E 0657-56) consisteix en dos cúmuls de galàxies en col·lisió. Els estudis fets sobre aquest cúmul, presentats a l'agost de 2006, constitueixen fins al moment (2017) la millor evidència en favor de l'existència de la matèria fosca.^[5] Estrictament parlant, el nom de «cúmul Bala» es refereix a un petit subcúmul que s'allunya d'un cúmul major.

Propietats i morfologia

El cúmul Bala és un dels cúmuls de galàxies més calentes que es coneixen. Vist des de la Terra, un dels components va passar a través del centre del cúmul fa uns 150 milions d'anys, amb el que es va crear una ona de xoc en forma d'arc localitzada sobre el costat dret del cúmul. Aquesta ona de xoc es va formar en passar gas a 70 milions de graus centígrads continguts en el subcúmul a través de gas a una temperatura d'uns 100 milions de graus al centre del cúmul a una velocitat d'uns 10 milions de quilòmetres per hora.^[6]

El cúmul Bala com a evidència a favor de la matèria fosca

Els principals components del cúmul, estels, gas i la matèria fosca es comporten de forma diferent durant una col·lisió, de tal forma que és possible estudiar cadascun d'ells de manera separada. Els estels en les galàxies, observades en llum visible, no s'alteren quan ocorre una col·lisió, encara que el seu moviment sí es modifica, al desaccelerar-se gravitatòriament. El gas calent dels dos components que xoquen i que és observat en rajos X representa la major part de la massa de la matèria ordinària, coneguda com a matèria bariònica. El tercer component, la matèria fosca, es va detectar indirectament per mitjà del fenomen conegut com a lent gravitatòria que afecta els objectes en el fons. En teories que no prenen en compte la matèria fosca, com la dinàmica newtoniana modificada, seria d'esperar que la lent gravitacional ocorregués gràcies a la matèria bariònica com el gas emissor de rajos X. No obstant això, aquest fenomen és més accentuat en dues regions separades prop de les galàxies visibles. Aquest fet enforteix la idea que la major part de la massa en el sistema és matèria fosca no afectada per col·lisions.^[7]

Els resultats més concloents van ser inferits a partir de les observacions del satèl·lit Chandra en aquest cúmul, publicats per Markevitch et al. i Clowe et al., tots dos en 2004. Aquests autors reporten que el cúmul experimenta una alta velocitat de fusió, la qual resulta evident de la distribució espacial del gas calent emissor de rajos X. El gas es troba darrere dels subcúmuls, mentre que el conjunt de matèria fosca es troba davant del gas.

Referències