Càrrega de Planck

Càrrega de Planck

Tipus	unitat de mesura i unitat de càrrega elèctrica
Sistema d'unitats	unitats de Planck
Unitat de	càrrega elèctrica
Epònim	Max Planck
Conversions d'unitats
A unitats del SI	0 C
A unitats estàndard	11,706 e

En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com ${\displaystyle q_{P}}$, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals.^[1] És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:^[2]

${\displaystyle q_{P}={\sqrt {4\pi \epsilon _{0}\hbar c}}={\sqrt {2ch\epsilon _{0}}}={\frac {e}{\sqrt {\alpha }}}}$

on :

${\displaystyle c\ }$ és la velocitat de la llum al buit,

${\displaystyle h\ }$ és la constant de Planck,

${\displaystyle \hbar \equiv {\frac {h}{2\pi }}\ }$ és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,

${\displaystyle \epsilon _{0}\ }$ és la permitivitat del buit

${\displaystyle e\ }$ és la càrrega elèctrica elemental

${\displaystyle \alpha \ }$ = (137,03599911)⁻¹ és la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI és:

${\displaystyle q_{P}\ }$ = 1,8755459 × 10 ⁻¹⁸ C.

La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.

Referències