Benjamin Harrison
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 20 agost 1833 North Bend (Ohio) | ||||||||||||||||||||
Mort | 13 març 1901 (67 anys) Indianàpolis (Indiana) | ||||||||||||||||||||
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) | ||||||||||||||||||||
Sepultura | cementiri de Crown Hill | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||
Religió | Presbiterianisme | ||||||||||||||||||||
Formació | Ohio Military Institute Universitat Miami d'Ohio | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Washington DC Indianàpolis | ||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, estadista, advocat, oficial, escriptor | ||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat de Stanford | ||||||||||||||||||||
Partit | Partit Republicà dels Estats Units | ||||||||||||||||||||
Membre de | Delta Chi | ||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||
Branca militar | Exèrcit de la Unió | ||||||||||||||||||||
Rang militar | general | ||||||||||||||||||||
Conflicte | Guerra Civil dels Estats Units | ||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||
Cònjuge | Caroline Harrison (1853–1892), mort del cònjuge Mary Harrison (1896–1901), mort de la persona | ||||||||||||||||||||
Fills | Russell Benjamin Harrison ( Caroline Harrison) Elizabeth Harrison Walker ( Mary Harrison) Mary Harrison McKee ( Caroline Harrison) filla sense nom Harrison ( Caroline Harrison) | ||||||||||||||||||||
Pares | John Scott Harrison i Elizabeth Ramsey Irwin | ||||||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||||||
Veu de Benjamin Harrison | |||||||||||||||||||||
Benjamin Harrison fou president dels Estats Units entre 1888 i 1892. Va néixer a North Bend, Ohio, el 20 d'agost de 1833, i morí a Indianapolis el 13 de març de 1901.[1]
Es llicencià en dret a la Universitat d'Indiana i treballà com advocat a la ciutat d'Indianapolis, on es formà amb una bona clientela, que abandonà en esclatar la guerra civil.[2] El 1862 s'allistà com a voluntari de l'exèrcit de la Unió durant la guerra de la Secessió pujant de grau ràpidament fins a arribar el de coronel.[2] En finir la guerra començà la seva carrera política. El 1876 els republicans el presentaren com a candidat a les eleccions a governador per l'Estat d'Indiana. En aquest primer intent fracassà, però quatre anys després aconseguí l'acte de senador.[3]
L'any 1888 aconseguí la victòria sobre Grover Cleveland en les eleccions a la presidència dels Estats Units.[4] L'administració Harrison vo va ser molt lluïda, però seguí amb els patrons marcats en l'expansionisme cap al Carib, Hawaii i Samoa… i en la política proteccionista que definiren la tasca de l'Aranzel McKinley.
En les eleccions de 1892 Cleveland el derrotà per una ampla majoria.[5] Poc després va ser nomenat professor de la Universitat de San Francisco.
Harrison va escriure un gran nombre d'Articles i, a més, les obres:
- This Country of Ours (1897),
- The Constitution and Administration of the Unitd States (1897);
- Views of an Expresident (1901).
Part dels seus discursos foren col·leccionats per Hedges amb el títol de Though the South and West with President Harrison (Nova York, 1892).[2]
Referències
- ↑ Hamilton, Neil A. Presidents: A Biographical Dictionary (en anglès). Infobase Publishing, 2010, p. 199. ISBN 1438127510.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 758. (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Moore, Anne Chieko. Benjamin Harrison: Centennial President (en anglès). Nova Publishers, 2006, p. 59. ISBN 160021066X.
- ↑ Moore, Anne Chieko. Benjamin Harrison: Centennial President (en anglès). Nova Publishers, 2006, p. 73. ISBN 160021066X.
- ↑ Manweller, Matthew. Chronology of the U.S. Presidency (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 677. ISBN 1598846450.
Precedit per: Grover Cleveland (D) | President dels Estats Units 4 de març de 1889 - 4 de març de 1893 | Succeït per: Grover Cleveland (D) |