Alan III Rebrit

Infotaula de personaAlan III Rebrit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement997 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1040 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Vimoutiers Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortVerí Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de la Trinitat de Fécamp Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerta de Blois (1018 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsConan II de Bretanya, Havoisa de Bretanya, Geoffroy Grenonat Modifica el valor a Wikidata
ParesGeoffroi I Modifica el valor a Wikidata  i Havoisa de Normandia Modifica el valor a Wikidata
GermansOdó de Penthièvre Modifica el valor a Wikidata

Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit[1] (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia. Descendent d'Erispoe, es va atribuir de vegades el títol de rei de Bretanya.

Biografia

Amb 10 anys a la mort del seu pare, es va recolzar en la seva mare Havoisa de Normandia (morta el 22 de febrer de 1034), i després en els bisbes de Nantes (Gautier II) i de Vannes (el seu oncle Judicael de Vannes), així com en l'arquebisbe de Dol (Junguené). La minoria del duc va estar marcada per una revolta camperola i per una revolta nobiliària: certs nobles volien imposar el seu oncle, Judicael de Vannes fill il·legítim de Conan I, com a duc de Bretanya.

Alan III va enfrontar en assolir el poder personalment, primer al comte d'Anjou (1026-1028): amb l'ajuda d'Alan Canhiart va donar suport al comte del Maine, Herbert, contra Folc III Nerra d'Anjou.[2] El 1030 fou atacat pel seu cosi el duc de Normandia Robert el Magnífic (Robert I de Normàndia): derrotat va haver de retre-li homenatge al Mont-Saint-Michel.[3] Robert, després de la reconciliació, quan va marxar en peregrinació a Jerusalem li va confiar la tutela del seu hereu Guillem el Bastard o el Bord (1034).

Després d'un confosa guerra contra Alan Canhiart, va donar suport al bisbe de Nantes Gautier II, contra Budic comte de Nantes: el 1033, mercès a les negociacions fetes per Junguené, bisbe de Dol-de-Bretagne, el comté de Nantes va retornar a l'obediència als ducs de Bretanya.[4]

Després de la mort de la seva mare, Havoisa de Normandia, el seu germà Eudes o Odó va reclamar territoris. La mediació de Judicael de Vannes i de Robert de Normandia va portar el 1035 a la constitució com atribució personal de les terres de Penthièvre amb algunes senyores, en favor d'Eudes o Odó, llavors conegut com a Eudes, Odó o Eó I de Penthièvre qui en serà el primer comte.

Robert el Magnífic va morir el 1035 al retorn del seu pelegrinatge, i Alan III va intervenir llavors a Normandia amb l'excusa de la protecció dels drets del seu pupil Guillem, el futur Guillem el Conqueridor (Guillem II de Normandi i després Guillem I d'Anglaterra), amenaçat per la revolta d'una part de la noblesa normanda. De fet va reivindicar el ducat per a si mateix com net del duc Ricard I de Normandia per la seva mara Havoisa. L'expedició fou un fracàs i Alan III va morir durant aquesta campanya a Vimoutiers el 1040,[5] víctima d'un enverinament. Fou enterrat amb els primers ducs de Normandia a l'església abacial de la Trinitat a Fécamp.

Matrimoni i descendència

Casat el 1018 amb Berta de Blois, filla d'Eudes II de Blois, comte de Blois, va tenir dos fills:

  1. Conan, duc de Bretanya com a Conan II de 1040 a 1066,
  2. Havoisa de Bretanya, que es va casar abans de 1058 amb Hoel de Cornualla, la qual va succeir a Conan II el 1066 com a duquessa de Bretanya.

D'una concubina desconeguda Alan III va deixar un fill il·legítim:

Emma de Bretanya, que fou muller de Robert de Bruges i mare de Robert de Brusse també es considera que fou filla d'Alan III. El seu fill és l'avantpassat del casal dels Bruce d'Escòcia.

Notes

  1. Rebrit o Roebre significa Roue Breizh, rei bretó, en bretó antic
  2. A. de La Borderie, Histoire de Bretagne, Volum III, pàgs 7-8.
  3. ibid. pàg. 9.
  4. ibid., pàg. 10.
  5. Société d'Émulation des Côtes du Nord: Année 1913, volum LI pàgs 93 a 100 « Date de la mort d'Alain III »

Bibliografia

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: Tome troisième Règne du duc Alain III (1008-1040) pàgs. 6-13. Réédition Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).


Precedit per:
Jofré I
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

1008-1040
Succeït per:
Conan II
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)