Abadia de Sankt Gallen

Vista aèria
Imatge
Convent de Sant Gall
Nom en la llengua original(de) Fürstabtei Sankt Gallen Modifica el valor a WikidataDadesTipusAbadia benedictina Modifica el valor a WikidataPart dellista de béns culturals de Sankt Gallen Modifica el valor a WikidataConstrucció720
719 Modifica el valor a WikidataData de dissolució o abolició1798 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaSankt Gallen (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióKlosterhof 1–8, 9000 St. Gallen Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 25′ 23″ N, 9° 22′ 38″ E / 47.423055555556°N,9.3772222222222°E / 47.423055555556; 9.3772222222222
Format perCatedral de Sankt Gallen
Biblioteca de l'Abadia de Sankt Gallen Modifica el valor a WikidataPatrimoni de la Humanitat  TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del NordData1983 (7a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a WikidataIdentificador268Bé cultural nacional de SuïssaIdentificador08312 Bé cultural nacional de SuïssaBiblioteca de l'Abadia de Sankt GallenIdentificador9343 Plànol

Interior de l'església
ActivitatDiòcesibisbat de Sankt Gallen Modifica el valor a WikidataReligiócatolicisme Modifica el valor a WikidataFundadorSant Gal Modifica el valor a Wikidata Lloc webstiftsbibliothek.ch Modifica el valor a Wikidata

L'abadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa. El cenobi és a la ciutat suïssa de Sankt Gallen. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.[1]

Història

El monestir va ser fundat l'any 612 i va adoptar el nom de Sant Gal, per un monjo irlandès. Durant el regnat de Pipí el Breu es va fundar la famosa escola de Sant Gal, en la qual les arts, les lletres i les ciències floriren. Sota el govern de l'abat Waldo de Reichenau (740-814) es van copiar nombrosíssims manuscrits, formant així una nodrida biblioteca. Molts monjos irlandesos i saxons es van establir a l'Abadia per dedicar-se a la còpia de manuscrits.

A petició de Carlemany, el Papa Adrià I va enviar des de Roma cantors experts que van propagar el cant gregorià. D'aquesta època han subsistit més de 400 manuscrits.

Al segle xiii, L'abadia i la ciutat principat independent estaven regides pels abats, que van adoptar el títol de Prínceps del Sacre Imperi Romà.

Sota els auspicis de l'abat Pius (1630-1674) van començar a imprimir llibres a l'abadia. El 1712, L'abadia va patir el saqueig i l'espoli de gran part dels seus tresors, sent portades moltes obres a Zúric i Berna.

En l'actualitat queda poc del monestir medieval original. La major part de les estructures, inclosa la catedral, fou reedificat en un estil tardobarroc.

Referències

  1. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Abbey of St Gall» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].

Enllaços externs

  • Abadia de Sant Gall (anglès)
  • Stiftsbibliothek de Sankt Gallen Arxivat 2013-07-22 a Wayback Machine.
  • Còdex Electronici Sangallenses Arxivat 2008-02-12 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Diòcesis
Logo de la Jeunesse du Christ-Roi.
Catedrals
Solothurn  • Chur  • Friburg  • Lugano  • Sankt Gallen  • Sion
Abadies territorials
Abadia de Sant Maurici  • Abadia d'Einsiedeln
Altres
Conferència Episcopal Suïssa  • Nunciatura Apostòlica
Registres d'autoritat
Bases d'informació