Àlaba

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Àlaba

Araba (eu)
Localització
42° 50′ 00″ N, 2° 45′ 00″ O / 42.8333°N,2.75°O / 42.8333; -2.75
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Capital	Vitòria
Conté la subdivisió	Gorbeialdea Quadrilla d'Aiara Quadrilla d'Añana Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa Quadrilla de Mendialdea Quadrilla de Salvatierra Quadrilla de Vitòria
Població humana
Població	333.626 (2021) (109,85 hab./km²)
Gentilici	alabès, alabesa
Idioma oficial	castellà basc
Geografia
Superfície	3.037 km²
Altitud	650 m
Punt més alt	Gorbeia (1.482 m)
Punt més baix	Laudio (130 m)
Limita amb	província de Burgos La Rioja (es) Guipúscoa Biscaia província de Navarra
Organització política
Òrgan executiu	Diputació Foral d'Àlaba
• Diputat general	Ramiro González Vicente
Òrgan legislatiu	Juntes Generals d'Àlaba ,
Identificador descriptiu
Codi postal	01
ISO 3166-2	ES-VI
Codi NUTS	ES211
Codi INE	01
Lloc web	araba.eus

Àlaba^[1] (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.^[2]

Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric —serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri— és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents —amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses—, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia

En la vall de l'Ebre hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha tingut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Agurain, Iruña Oka, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa

El territori està dividit en set quadrilles:

1. Quadrilla d'Añana
2. Quadrilla d'Aiara
3. Quadrilla de Mendialdea
4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
5. Quadrilla de Salvatierra
6. Quadrilla de Vitòria
7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba

Llista de senyors:

• Eylon, c. 850-875.
• Vela Jiménez, c. 875-883.
• Munio Velaz, c. 883-921.
• Àlvar Herrameliz, c. 921-923.
• Fernán González, 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1046.
• Nuño González, 970-1033.
• Fortunio Iñíguez, 1033-1046.
• Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra (1046-1085).
• Sancho Maceratio (co-senyor), 1046-1060.
• Ramiro, 1060-1075.
• Marcelo, 1075-1085.
• Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1123.
• Lope Díaz el Blanc, ?-1093.
• Lope González, 1093-1099.
• Lope Sánchez, 1099-1114.
• Diego López I, 1114-1123.
• Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins al 1199.
• Don Vela, 1158-1175.
• Juan Velaz, 1175-1181.
• Diego López II, 1181-1187.
• Iñigo de Oriz, 1187-1199.
• Diego López I d'Haro, 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322.
• Lope Díaz I d'Haro, 1214-1240.
• Nuño González de Lara, 1240-1252.
• Diego López II d'Haro, 1252-1274.
• Ferran de la Cerda, 1274-1280.
• Lope Díaz III d'Haro, 1280-1288.
• Juan Alonso de Haro, 1288-1310.
• Diego López de Salcedo, 1310-1332.

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Referències

Vegeu també

• Alaba wa-l-Kila